Carruatges literaris

Som a divendres vint-i-tres de Febrer de l'any 1893, i com cada dia m'he llevat de bon matí per aprofitar bé tota la llum del sol, miro el rellotge de butxaca, marca dos quarts i dos minuts de nou, bona hora penso i poso rumb cap les Rambles de Barcelona a comprar "la Vanguardia”.

.

A l’apropar-me a la rambla, m'adono de la gran quantitat de pardals que hi ha, tots piulant i fent saltirons, es una escena meravellosa, algú els hauria de dedicar unes lletres...

Sento una mica de rebombori, giro la vista i veig un seguit de carros aculats a la Boquería on un grup de xicots forts descarreguen aquells vehicles que fan patxoca tots amb les seves blanques veles.

Ep, aquell no és... Si! Si que l'és -Bon dia tingui Quimet!- exclamo, - I bon sol!- em respon. En Quimet, el lleter ha sortit amb l'haca a buscar una mica de fato per a les vaques, i sí que n'ha aconseguit sí, porta el bast del seu cavallet ple de cols. Ai quin home!

Segueixo caminant i em trobo a dues mestresses sortides de mercat renegant vers un comboi de brecs ple d'estudiants que acaba de passar, quina gresca portaven!

De sobte sento una blasfèmia, giro el cap i salto endavant, caient al terra de boca terrosa, el tramvia de Gràcia gairebé em trepitja! Maleït cotxer, no hagués parat no! I a sobre encara renega! Disciplina els hauria d'ensenyar l' “Inglès” , i de pas que se’n ensenyés a ell mateix que vaja un altre element està fet aquest Unhoff! 

Bé, per sort no ha estat res- penso-, i tot agafant i espolsant el barret segueixo el meu camí cap al quiosc.

Cinc cèntims  Aquests de “la Vanguardia” es creuen que som rics. 
 (* traducción al pie del post)

  Así comenzaba el “Treball de recerca” de Ferradures que presentó en el bachillerato.

Hoy voy a coger de este trabajo la parte final, se trata de un Glosario o compendio de  expresiones relacionadas  con el mundo del transporte a tracción animal a que estaba dedicado dicho trabajo.

Concretamente,  “Carruatges literaris,” su trabajo estaba dedicado a la búsqueda de informaciones sobre tradiciones y usos del mundo del transporte partiendo de textos literarios.

Es un extenso y profundo trabajo que fue muy bien valorado en su instituto.

Dado que en castellano existen numerosos vocabularios sobre este tema, no realizaremos su traducción, aunque sí hemos añadido la palabra equivalente en dicha lengua.

Vamos pues con su Glosario.

Glossari:

Aiguader:  -Cast.  aguador-   Persona qui tragina o ven aigua.

Alatzà:   De color marró vermellós, amb crineres del mateix color o més clares, semblant a la canyella.

Alatzà

Albarda:  -Cast.  albarda-    Bast.

Albí: -Cast. albino-   Sense pigmentació, un animal albí presenta una capa blanca-lletosa ulls blaus o grisos i pell molt rosada.

Ambladura: -Cast. ambladura-  Pas ràpid que consisteix a moure al mateix temps les dues extremitats de cada flanc.

Àrab: -Cast. árabe-  Raça de cavalls provinents d’Egipte, es una de les més antigues i considerada de les més belles del món.

Ase de Kentucky:  -Cast. asno de Kentucky Mammoth.

Bai:  -Cast. bayo- Cavall de capa groguenca amb cua, crineres i extremitats negres, presenta al llarg del llom una franja fosca anomenada “ratlla de mul”.

Cavall bai

Bales:  -Cast. pacas- Farcells de farratge o palla disposats en forma prismàtica o cilíndrica per a facilitar el seu emmagatzematge.

Ballesta: -Cast. ballesta- Molla que treballa a flexió, formada generalment per una sèrie de fulles o làmines d'acer resistent i elàstic, planes o lleugerament corbes mantingudes alineades amb abraçadores.

Bast:  -Cast. baste- Guarniment que consisteix en un coixí de cuir o tela basta farcit de palla o borra, sobre el qual s’hi posen sàrries, arganells, escaletes, etc,  per poder carregar amb més facilitat i que l’animal no es solli.

Baudet:   -Cast. asno de baudet- Ase de Poitou.

Berber:  -Cast. bereber- Cavall del nord d’Àfrica, molt apreciat a Algèria i al Marroc, similar al seu descendent: el cavall andalús.

Bolquet: -Cast. volquete- Vehicle de trabuc.

Bou:  -Cast. buey-Toro capat.

Cabina:  -Cast. cabina- Part tancada d’un carruatge.

Caixa:  -Cast. caja - Estructura del carro excloent-hi les vares i l’eix.

Call:  -Cast. callo-Ferradura de bou. Consisteix en una planxeta de ferro amb forats per als claus, les hi ha castellanes i biscaïnes.

Carroser

Capa pia:  -Cast. capa pía- Animal que presenta capa tacada a clapes.

Capa uniforme: -Cast. capa uniforme- Animal que presenta el que s’anomena capa llisa, es a dir capa d’un sol color (exceptuant sempre cara, extremitats, crins i cua).
Capitoné: -Cast. tapizado capitone- Estil de entapissat característic pels botons aplicats cada pocs centímetres, molt de moda últimament.

Capota: -Cast. capota- Coberta plegable o desmuntable de tela o cuiro.

Carreter: -Cast. carretero- Fuster que elabora carros.

Carrosser: -Cast. carrocero- Ebenista que confecciona carruatges.

Carrosseria: -Cast. carrocería- Estructura externa de la caixa d’un carruatge.

Cartoixà:  -Cast. cartujo- Monjo pertinent a l’ordre contemplatiu de Sant Bru, els de Jeréz son famosos per la cria de cavalls andalusos.

Castany: -Cast. castaño- Cavall marró amb crins, cua i extremitats negres.

Castany-Morcillo: -Cast. castaño-morcillo-  Cavall castany molt fosc, gairebé negre, però amb tocs marronosos al ventre, cap i extremitats.

Cavall de Solutrè: -Cast. caballo de Solutre- Cavall prehistòric francès, que deu al nom a les restes trobades a la roca de Solutrè, resultat d’una cacera dels nostres avantpassats.

Cavalleria lleugera: -Cast. caballería ligera- Secció militar composta per genets poc protegits i cavalls veloços emprats per a missions de reconeixement i atacs sorpresa ràpids.

Cavalleria pesada: -Cast. caballería pesada-Secció militar composta per genets amb molta armadura i cavalls pesats  utilitzats com a tropes de xoc, amb l’aparició de les armes de foc poc a poc desapareixen les seccions pesades.

Cob: -Cast. cob-A Anglaterra haca, a França, cavall pesat amb la cua tallada.

Duc

Duc: -Cast. duque- Carruatge sense pescant dirigit per un postilló. Es dels favorits per la reialesa, sobretot per la Família Reial Britànica.

Eix: -Cast. eje- Peça que uneix dues rodes d’un vehicle, si el vehicle es d’un eix, te dues rodes paral·leles, si es de dos eixos, en tindrà quatre.

Elipomètric: -Cast. elipométrico-Animal de pes inferior a la mitjana de l’espècie.

Empostissats:  -Cast. adrales o cartolas-Fustes que es col·loquen a les escalades del carro de treball amb la finalitat de tancar el perímetre d’aquest i així poder transportar matèries soltes.

Enganxar: -Cast.enganchar -Acció d’unir els animals al vehicle.

Equí: -Cast. equino- De la subfamília dels equins, que comprèn el cavall, l’ase i el mul.

Èquid: -Cast. equido- De la família dels èquids, que comprèn el cavall l’ase i la zebra.

Escalades: -Cast. varal-escalera-“Baranes” laterals del carro de pagès.

Escaleta:  -Cast. estadojo o rabera- Petita escala de fusta que es munta a la part del darrera del carro per poder augmentar la seva capacitat de càrrega.

Espigó: -Cast. lanza -Llança del carro.

Carro amb estaquirots

Estaquirots: -Cast. estacones - Estaques que s’acoblen a les escalades per  aconseguir més capacitat de carrega verticalment.

Estores:  -Cast. esteras- Teixit fet de palla o espart trenat que es posava al carro sota les alfombres quan s’anava a mercat.

Estrep:  -Cast. estribo-       1) Peça metàl·lica unida a la sella per mitjà d’una corretja de cuiro, emprada per pujar i baixar de la muntura i per mantenir l’equilibri mentre es cavalca.      2) Pujador.

Ferrador

Euga: -Cast. yegua - Femella del cavall.

Eugasser: -Cast. garañón- Guarà.

Eumètric: -Cast. eumétrico - Animal de pes mitjà respecte la seva espècie.

Farratge: -Cast. forraje -  Aliment per als animals, s’aplica generalment a  tiges vegetals seques, com pot ser fenc, palla, alfals, herba seca, etc.

Ferrador:  -Cast. herrador- Ferrer que retalla cascos i calça a les cavalleries.

Ferrer: -Cast. herrero - Artesà que treballa el ferro.

Filetejats: -Cast. fileteados -Pintures decoratives que es feien als carros.

Garbes

Galera de passatgers: -Cast. Galera- Vehicle d’alta ocupació de dos eixos amb vela, emprat com a diligència al centre d’Europa.

Garbes: -Cast. gabilla- Manats de cereal segat amb tija i tot, preparats batre.

Guarà:  -Cast. garañón-  Ase utilitzat per a cobrir eugues i produir muls.

Haca navarresa

Haca:  -Cast. jaca-  Cavall de poca altura.

Haras Nationaux:   Organisme estatal que regula la cria cavallar a França. Es supervisada per l’exèrcit, com es feia aquí Espanya fins fa poc.

Hipermètric:   -Cast. hipermétrico- Animal de pes superior a la mitjana de l’espècie.

Interior

Imperial: -Cast. imperial o baca- Part superior descoberta dels tramvies de dos pisos format per un banc transversal. Deriva de les baques de les diligències.

Implement: -Cast. suplemento- Eina que s’acobla a un vehicle per augmentar la seva utilitat.

Interior:  -Cast. interior- En transport públic, s’anomenen així a la part coberta de dins la caixa del vehicle.

Faetó - jardinera

Jardinera:   -Cast.  Jardinera o faetón- 
                                                                    1) Tramvia d’estiu.

                                                                    2) Faetó de vagoneta.

Jònec:   -Cast. novillo o ternero- Bou jove.

Jou: -Cast. yugo- Estri de fusta amb el que s’unien principalment bous.

Lacai:  -Cast. lacayo- Criat de lliurea (robes elegants) que acompanya al seu amo a peu, a cavall o amb cotxe.

Lipizâ

Lipizà:  -Cast. lipizano -Raça de cavalls Austríaca utilitzada a l’Escola d’Equitació Espanyola de Viena, el seu origen ve marcat pel cavall andalús.

Llança:  -Cast. lanza - Biga de fusta que sobresurt de la part frontal del carro, on s’enganxen dos bésties, una a cada banda. 
Si el vehicle es de dos eixos, la llança va unida al primer eix, per facilitar el gir.

Lleteria:-Cast. lechería- Establiments on es tenien vaques i es venia llet i derivats d’aquesta.

Llimonera: -Cast.limonera- Un cavall enganxat entre vares.

Llum de querosè:  -Cast. linterna de petroleo-  o llampares de parafina. Consumien combustible líquid fet a base de querogen.

Mammoth

Mammoth: Raça d’ases americana criada a partir d’ases catalans.

Marcatge amb foc:  -Cast. marcado al fuego -Segell que es fa a la pell dels animals amb un ferro roent.

Matràs:  -Cast. pasador- Peces de ferro que impedeixen que un carro de trabuc basculi.

Matxo:   -Cast. mulo macho- Mul mascle.

Morral:  -Cast. bozal- Peça de ferro, tela o espart que es col·loca al musell de l’animal per que no mengi o mossegui.

Mul eguí: -Cast. mulo castellano- Híbrid nascut d’una euga i un ase.

Mul Somerí:  -Cast. mulo romo o burdegano- Híbrid nascut d’una somera i un cavall.

Òmnibus:  -Cast. ómnibus-Vehicle d’alta ocupació emprat com a cotxe de línia interurbà.

Pedigrí:  -Cast. pedigrí- Arbre genealògic d’un animal.

Pescant:  -Cast. pescante- Banc situat al davant del carruatge on s’asseia el cotxer que menava el tir. Aquest banc solia anar elevat per sobre la caixa del vehicle.

Poni:  -Cast. poni- Cavall de menys d’un metre quaranta-vuit centímetres.

Postilló

Postilló:  -Cast. postillón- Persona que guia un tir muntat en una cavalleria situada al capdavant d’aquest.

Pujador:  -Cast. estribo- Peça de ferro utilitzada com a escala per poder pujar als vehicles

Pura raça:  -Cast. pura raza -Animal fill de pares de raça. Bèstia no mestissa.

Purasang: -Cast. purasangre -O cavall anglès. Animals de sang calenta, fins de cos i de gran bellesa, utilitzats com a milloradors d’altres races, per a la cria de cavalls d’esport i per a les curses.

Remugant:  -Cast. rumiante- Mamífer del subordre dels remugants, no tenen dents al maxil·lar superior i per tant no poden mastegar bé. 

Ruà-Alatzà

A la natura, els remugants mengen ràpidament el que poden i posteriorment, quan son a recer i se senten segurs regurgiten i tornen a mastegar l’aliment per poc a poc trinxar-lo. Un cop re-mastegat va passant pels quatre estomacs i fins a absorbir-se tots els nutrients.

Ressort:  -Cast. muelle o ballesta- Peça d’acer que pot suportar grans pressions sense deformar-se, utilitzades per amortiguar mecanismes. Les molles son ressorts.

Ripert:  -Cast. ripert- Vehicle de transport públic urbà similar al tramvia però amb rodes de carruatge.

Ruà:  -Cast. ruano- Pelatge que combina pels negres, castanys i blancs; El cap es marró i les crins, cua i extremitats negres.

Ruà-alatzà:  -Cast. ruano alazán - Combina el pelatge alatzà amb pels blancs.

Sedes

Sang calenta:  -Cast. sangre caliente - Cavall d’esport i lleure.

Sang freda:  -Cast. sangre fría- Cavall pesat utilitzat a per a fer feines, s’anomenen així degut a la seva indiferència davant situacions adverses, on no es posa nerviós.

Sedes:  -Cast. cernejas- Pels que surten a la canya i al travador de la majoria de races rústegues i de treball. També es pot dir que un cavall te les cames emplomallades si no es vol utilitzar aquest terme.

Semental:  -Cast. semental-Cavall dedicat a la cria.

Somera:  -Cast. burra- Femella de l’ase.

Stud-book: Llibre de cria d’una raça.

Trotó de Norfolk:   -Cast. trotón de Norkfolt- Raça de cavalls extingida que es va encreuar amb varies races pesades per aconseguir animals mes lleugers i ràpids.

Urgellesa:  -Cast. asno de Urgell- Varietat d’ase català criat a l’Urgell.

Carro amb vela

Vares:  -Cast. varas de carro- Els dos màstils que se situen als flancs del cavall al enganxar-lo en llimonera.

Vedat:  -Cast. coto- Propietat privada on es crea una reserva de caça particular.

Vela:   -Cast.toldo- Lona que s’utilitza per cobrir el carro de pagès per protegir la mercaderia.

Vellut:  -Cast. terciopelo- Teixit de pelfa amb el pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó, etc.

Vigatana:   -Cast. asno de Vic-Varietat d’ase català criat a Vic.

Vis a vis: S’anomena així als seients dels carruatges que es situen frontalment.

Xarol:  -Cast. charol - Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l'aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall.

Zamorà-lleonès: -Cast. asno zamorano Leones- Raça d’ase de Castella i Lleó de grans dimensions.

Ase zamorà-Leonès

El glosario, hubiese podido ser mucho más extenso, esto es debido a que solo incluía términos que no estaban suficientemente definidos en el cuerpo de "carruatges literaris".

*Traducción

Hoy es viernes veintitrés de Febrero de 1893, y como cada día he madrugado para aprovechar  la luz de la mañana, miro mi reloj de bolsillo, marca las ocho treinta y dos minutos, buena hora pienso y pongo rumbo hacia las Ramblas de Barcelona a comprar "la Vanguardia”.
Al acercarme a la rambla, me doy cuenta de la gran cantidad de gorriones que hay, piando y saltando sobre el suelo, es una escena maravillosa, alguien les tendría que dedicar un  escrito...
Siento un estruendo, giro la vista y veo una serie de carros arramblados a la Boquería donde un grupo de fuertes muchachos descargan aquellos vehículos que  con sus blancos toldos alegran la vista.
Hey, aquel no es... ¡Sí! Sí que lo es –

 "Bon dia!"  tenga  “Quimet”!- exclamo, - "I bon sol!"- me responde.  Quimet, el lechero ha salido con su jaca a buscar un poco de  pienso para las vacas, y sí que ha conseguido sí, trae el baste de su caballito lleno de coles. Ay qué hombre!
Sigo andando y me encuentro con dos comadres salidas de mercado maldiciendo a un convoy de  breaks lleno de estudiantes que acaba de pasar, ¡qué juerga  hacían!
De repente oigo una blasfemia, giro la cabeza y salto adelante, cayendo en el suelo de morros, ¡el tranvía de Gràcia casi me atropella! Maldito cochero, ¡no hubiera parado no! Y encima todavía maldice. ¡ Disciplina les tendría que enseñar el “Inglès”! , y de paso que se enseñara a él mismo que vaya otro elemento está hecho ese Unhoff! 
Bien, por suerte no ha sido nada- pienso-, y recogiendo y sacándome el polvo del sombrero sigo mi camino hacia el quiosco.
Cinco céntimos, esos de “la *Vanguardia” se creen que somos ricos.