domingo, 5 de mayo de 2013

La Ricarda y su ferrocarril Decauville.


Actualmente tras la el fantasma de la fiebre del oro que trajo el desestimado proyecto del macro casino, el Baix Llobregat vuelve a estar amenazado por otro proyecto que  con la excusa de la posible creación de puestos de trabajo, convertirá tierras agrícolas fértiles en nuevas superficies comerciales, en este caso para un gran centro de venta de saldos.
Realmente, se tendría que hacer un estudio de impacto, no solo ambiental, si no sobre qué puestos de trabajo se crean, cuales se destruyen y cuál es el balance real que surgirá de ello y no solo el de los beneficios a nivel de tasas que pueda recibir tal o cual municipio por la nueva entidad.

La granja La Ricarda 
Hace 100 años, un empresario barcelonés Eusebio Bertrand y Serra, con unos criterios totalmente opuestos a los de especulación actuales, es decir con la visión de crear riqueza a largo plazo, puso en marcha en el Prat de Llobregat un proyecto agro-industrial totalmente modélico: La Granja experimental La Ricarda.
Cuerpo central de la granja y algunos de sus trabajadores.
La Ricarda tomó su nombre de la laguna natural, Ricarda, situada a la izquierda del Llobregat en el gran delta del mismo nombre que se extiende desde las laderas de Montjuich hasta Castelldefels.
El delta era en aquellos tiempos en gran parte de su territorio, tierra casi virgen,,la ausencia de puentes en el río mantenía alejadas a las poblaciones de la zona, de la capital Barcelona y no sería hasta 1881 con la apertura del Ferrocarril a Vilanova cuando el primer puente sobre el río cerraba una era de aislamiento del Prat de Llobregat.
Puesto de venta de leche ambulante en las Ramblas.
Al crecer la ciudad de Barcelona y con las medidas higienistas que empezaron a surgir en la Ciudad Condal con motivo de las pestes  y fiebres que habían asolado la ciudad durante el siglo XIX, el municipio inició un gradual destierro de las lecherías o vaquerías, es decir de establecimientos que en el centro urbano, estabulaban vacas o cabras para la producción y venta de leche.
Hemos de considerar que  en Barcelona a principios del siglo XX, si bien el Ensanche ya había iniciado una considerable población, seguían siendo los antiguos centros urbanos de Barcelona, Gracia, Sants, etc., los auténticos núcleos donde se desarrollaban todas las actividades entre ellas las de las vaquerías.
Esto añadido a la angostura de las calles y las entonces escasas redes de alcantarillado, producían unas condiciones lamentables para animales y humanos que residían en los alrededores de tales establecimientos.
Las granjas se trasladarían hacia zonas más alejadas como el Poble Nou y zonas del Ensanche entonces despejadas,  aliviando entonces aquella insalubridad.
Sería entonces cuando Bertrand, inició un proyecto innovador para la producción de leche con criterios radicalmente opuestos a los entonces establecidos.
Bertrand, se dedicó al estudio de las nuevas técnicas higiénicas que por aquel entonces y tras la revolución que había supuesto la pasteurización en el tratamiento de la leche, había renovado el sector en Europa.
Sin embargo Bertrand no quiso aplicar los nuevos criterios de superproducción europeos y se inclinó por tesis higienistas que se basaban en la limpieza, ventilación y buen trato a los animales, que sin duda repercutían no sabemos si en una mayor producción pero sí en una mejor calidad del producto.
Bertrand con buen criterio previó  un crecimiento de la demanda de la leche en la ciudad y sus alrededores que no sería suficientemente abastecida  por las vaquerías urbanas.
El tiempo le daría la razón aunque las crisis de los años treinta acabarían con el proyecto.
La laguna de la Ricarda hacia1920.
La construcción de la granja se inició en 1909, operando en 1911 con pleno rendimiento.
Al poco tiempo la empresa necesitó grandes cantidades de forraje para el sustento de su cada vez mayor rebaño; la red de carreteras y caminos de El Prat era totalmente insuficiente para un buen abastecimiento, en cambio en sus alrededores, La Ricarda disponía de amplios terrenos de marisma que tratándolos podían dar buenos pastos y campos de cultivo.
Para ello se estudió cómo sanear los terrenos pantanosos convirtiéndolos en terrenos aptos para el cultivo. La proximidad de la playa con grandes cantidades de arena, permitían disponer de material para drenar el terreno  que con una posterior capa de tierra, permitiría el cultivo de aquel suelo que además se beneficiaba de la presencia abundante de agua.
Dada la precariedad de los caminos, la mejor solución para el transporte de tierras y arenas sería un ferrocarril portátil o “Decauville”, este tipo de ferrocarril estaba formado por vías, desvíos y plataformas giratorias, prefabricadas que permiten el rápido tendido de la vía sobre caminos ya existentes.
Este tipo de ferrocarriles se sigue empleando en la actualidad en la construcción de túneles.
En verano de 1915  se creó el pequeño ferrocarril, que atravesaba íntegramente su finca. Iniciando su recorrido en la playa, y finalizando en las proximidades del edificio central de la granja, (como puede verse en el plano adjunto), durante varios años contribuyó al crecimiento de la finca.
 Además de la arena recogida cerca del mar, eran necesarias tierras arcillosas para mantener la humedades  del suelo, y se recurrió a las tierras del canal de la Bunyola.
Esto y la extensión a otras zonas más alejadas a la línea principal implicarían la construcción de ramales provisionales del ferrocarril que no figuran en el plano.
El ferrocarril de tracción eléctrica por línea aérea y trole de pértiga,  similar al de los tranvías urbanos, estaba provisto de varias vagonetas tolva que arrastraban unas pequeñas locomotoras eléctricas.
Además dado que la instalación tenía una función didáctica y publicitaria, durante el año 1915 hemos encontrado en la hemeroteca al menos cinco referencias de visitas guiadas a aquellas instalaciones por parte de escuelas técnicas, grupos agrarios e incluso asociaciones excursionistas. Para ello, el ferrocarril disponía de varios coches jardinera para desplazar a los visitantes a lo largo del pequeño trayecto de tres kilómetros de vía y así mostrar no solo la granja si no los trabajos de creación de tierras de cultivo.
Trenes de la Ricarda cruzándose en un apartadero, ante la atenta mirada de un grupo de visitantes.
Hemos encontrado en la Vanguardia de 26 de julio de 1915 un interesante texto que nos puede dar una buena idea de las instalaciones de la Ricarda y su ferrocarril:

La granja "La Ricarda"
En la hermosa finca «La Ricarda», que don Eusebio Bertrand y Serra posee en el Prat del Llobregat, efectuóse ayer la inauguración de una nueva reforma que indudablemente contribuirá á acelerar la admirable transformación, que gracias á una inteligente y activa labor se viene realizando en aquella finca, convirtiendo terrenos baldíos en fértiles campos de cultivo. Con objeto de facilitar el acarreo de la arena que se extiende sobre los nuevos terrenos roturados, al objeto de darles la soltura y permeabilidad propias para el cultivo, se ha instalado una línea de ferrocarril decauville de tracción eléctrica, que arranca del centro de la finca hasta la orilla del mar, en una extensión de más  de tres kilómetros. ....
Descarga de tierras.
El señor Bertrand y Serra, con su amabilidad característica, dio explicaciones de todos los servicios, aduciendo interesantes datos que demuestran la ímproba labor llevada á cabo para conseguir importantes rendimientos de terrenos hasta hace pocos años yermos y que hoy, granan a su inteligente e intenso cultivo, rinden remunerador producto.
 En efecto, produce la finca el alimento necesario para 150 o 200 vacas que rinden 550.000 litros de leche anuales y se han conseguido, respectivamente por hectárea, los siguientes importantes rendimientos: 180 toneladas de remolacha, 32 de alfalfa, verde, 7 de maíz, 60 cuarteras de trigo, 4.032 kilos; de judías, 4.200 de cebada, 3.400 de avena y 120 toneladas de zanahorias. ...
Trilladora mecánica en el Prat, podría tratarse de la mencionada en el articulo.
Después de presenciar el funcionamiento de una trilladora eléctrica, se dirigieron los invitados á la línea del nuevo ferrocarril de trolley y cable aéreo como los tranvías de Barcelona, recorriendo la línea en elegantes coches jardineras. En el viaje de regreso trajo el convoy seis vagonetas cargadas  de arena, que volcaron el director y los demás invitados sobre él terreno preparado para el nuevo cultivo.
Visitaron la sección de la Granja, donde están instaladas las vacas lecheras.
Las dos grandes cuadras que éstas ocupan, espaciosas, bien ventiladas y recubiertas de baldosines, producen admirable efecto, llamando la atención tanto ó más que las condiciones higiénicas de la instalación, el cuidado con que han sido atendidos los más pequeños detalles para que aquélla resulte perfecta.
Uno de los fantásticos establos de la Ricarda, ahora vacíos. (fotografia Manel Segarra)
Esta pequeña imagen, nos da una idea real de las naves.
Recorrieron después las demás dependencias en las que se efectúan las operaciones del envase de la leche, visitaron la cámara frigorífica, encontrando en todas partes el mismo orden y cuidada instalación . ...

La Ricarda continuó con su labor de producción de leche hasta principios de los años treinta: la crisis económica y la inestabilidad social de aquellos años, acabaron con el negocio y sus instalaciones se convirtieron en almacenes.
No obstante la familia Bertrand las conservó hasta 1992 en que cedió el edificio para  su uso como museo de la aeronáutica.
El edificio se restauró y así se ha conservado, aunque desgraciadamente aún no se le ha dado un uso. Esperamos que esta situación pueda cambiar y podamos disfrutar de aquellos edificios ya sean convertidos en museo de la aeronáutica o quizás un centro  que acogiera las fantásticas colecciones de herramientas agrícolas que hay en nuestro país.

Para terminar, recomendamos la lectura de las entradas dedicadas a La granja model de la Ricarda  en el Blog "el poble de les febres" dedicado a la historia del Prat de Llobregat.,del cual  hemos tomado algunas fotografías.


   Posteriormente a la realización de esta entrada, En el "Arxiu fotografic del Centre Escursionista de Catalunya" han aparecido dos fotografías del ferrocarril de la Ricarda. 


Por su  interés, las añadimos a esta entrada:

Deposito de material del ferrocarril de la Ricarda.


Composición de viajeros del tren de la Ricarda.

sábado, 27 de abril de 2013

Carruatges literaris


Som a divendres vint-i-tres de Febrer de l'any 1893, i com cada dia m'he llevat de bon matí per aprofitar bé tota la llum del sol, miro el rellotge de butxaca, marca dos quarts i dos minuts de nou, bona hora penso i poso rumb cap les Rambles de Barcelona a comprar "la Vanguardia”.
.
A l’apropar-me a la rambla, m'adono de la gran quantitat de pardals que hi ha, tots piulant i fent saltirons, es una escena meravellosa, algú els hauria de dedicar unes lletres...
Sento una mica de rebombori, giro la vista i veig un seguit de carros aculats a la Boquería on un grup de xicots forts descarreguen aquells vehicles que fan patxoca tots amb les seves blanques veles.
Ep, aquell no és... Si! Si que l'és -Bon dia tingui Quimet!- exclamo, - I bon sol!- em respon. En Quimet, el lleter ha sortit amb l'haca a buscar una mica de fato per a les vaques, i sí que n'ha aconseguit sí, porta el bast del seu cavallet ple de cols. Ai quin home!
Segueixo caminant i em trobo a dues mestresses sortides de mercat renegant vers un comboi de brecs ple d'estudiants que acaba de passar, quina gresca portaven!
De sobte sento una blasfèmia, giro el cap i salto endavant, caient al terra de boca terrosa, el tramvia de Gràcia gairebé em trepitja! Maleït cotxer, no hagués parat no! I a sobre encara renega! Disciplina els hauria d'ensenyar l' “Inglès” , i de pas que se’n ensenyés a ell mateix que vaja un altre element està fet aquest Unhoff! 
Bé, per sort no ha estat res- penso-, i tot agafant i espolsant el barret segueixo el meu camí cap al quiosc.
Cinc cèntims  Aquests de “la Vanguardia” es creuen que som rics. 
 (* traducción al pie del post)

  Así comenzaba el “Treball de recerca” de Ferradures que presentó en el bachillerato.
Hoy voy a coger de este trabajo la parte final, se trata de un Glosario o compendio de  expresiones relacionadas  con el mundo del transporte a tracción animal a que estaba dedicado dicho trabajo.
Concretamente,  “Carruatges literaris,” su trabajo estaba dedicado a la búsqueda de informaciones sobre tradiciones y usos del mundo del transporte partiendo de textos literarios.
Es un extenso y profundo trabajo que fue muy bien valorado en su instituto.

Dado que en castellano existen numerosos vocabularios sobre este tema, no realizaremos su traducción, aunque sí hemos añadido la palabra equivalente en dicha lengua.

Vamos pues con su Glosario.

Glossari:
Aiguader:  -Cast.  aguador-   Persona qui tragina o ven aigua.
Alatzà:   De color marró vermellós, amb crineres del mateix color o més clares, semblant a la canyella.
Alatzà
Albarda:  -Cast.  albarda-    Bast.
Albí: -Cast. albino-   Sense pigmentació, un animal albí presenta una capa blanca-lletosa ulls blaus o grisos i pell molt rosada.
Ambladura: -Cast. ambladura-  Pas ràpid que consisteix a moure al mateix temps les dues extremitats de cada flanc.
Àrab: -Cast. árabe Raça de cavalls provinents d’Egipte, es una de les més antigues i considerada de les més belles del món.
Ase de Kentucky:  -Cast. asno de Kentucky Mammoth.
Bai:  -Cast. bayo- Cavall de capa groguenca amb cua, crineres i extremitats negres, presenta al llarg del llom una franja fosca anomenada “ratlla de mul”.
Cavall bai
Bales:  -Cast. pacas- Farcells de farratge o palla disposats en forma prismàtica o cilíndrica per a facilitar el seu emmagatzematge.
Ballesta: -Cast. ballesta- Molla que treballa a flexió, formada generalment per una sèrie de fulles o làmines d'acer resistent i elàstic, planes o lleugerament corbes mantingudes alineades amb abraçadores.
Bast:  -Cast. baste- Guarniment que consisteix en un coixí de cuir o tela basta farcit de palla o borra, sobre el qual s’hi posen sàrries, arganells, escaletes, etc,  per poder carregar amb més facilitat i que l’animal no es solli.
Baudet:   -Cast. asno de baudet- Ase de Poitou.
Berber:  -Cast. bereber- Cavall del nord d’Àfrica, molt apreciat a Algèria i al Marroc, similar al seu descendent: el cavall andalús.
Bolquet: -Cast. volquete- Vehicle de trabuc.
Bou:  -Cast. buey-Toro capat.

Cabina:  -Cast. cabina- Part tancada d’un carruatge.
Caixa:  -Cast. caja - Estructura del carro excloent-hi les vares i l’eix.
Call:  -Cast. callo-Ferradura de bou. Consisteix en una planxeta de ferro amb forats per als claus, les hi ha castellanes i biscaïnes.
Carroser
Capa pia:  -Cast. capa píaAnimal que presenta capa tacada a clapes.
Capa uniforme: -Cast. capa uniforme- Animal que presenta el que s’anomena capa llisa, es a dir capa d’un sol color (exceptuant sempre cara, extremitats, crins i cua).
Capitoné: -Cast. tapizado capitone- Estil de entapissat característic pels botons aplicats cada pocs centímetres, molt de moda últimament.
Capota: -Cast. capota- Coberta plegable o desmuntable de tela o cuiro.
Carreter: -Cast. carreteroFuster que elabora carros.
Carrosser: -Cast. carrocero- Ebenista que confecciona carruatges.
Carrosseria: -Cast. carrocería- Estructura externa de la caixa d’un carruatge.
Cartoixà:  -Cast. cartujo- Monjo pertinent a l’ordre contemplatiu de Sant Bru, els de Jeréz son famosos per la cria de cavalls andalusos.
Castany: -Cast. castaño- Cavall marró amb crins, cua i extremitats negres.
Castany-Morcillo: -Cast. castaño-morcillo-  Cavall castany molt fosc, gairebé negre, però amb tocs marronosos al ventre, cap i extremitats.
Cavall de Solutrè: -Cast. caballo de Solutre- Cavall prehistòric francès, que deu al nom a les restes trobades a la roca de Solutrè, resultat d’una cacera dels nostres avantpassats.
Cavalleria lleugera: -Cast. caballería ligera- Secció militar composta per genets poc protegits i cavalls veloços emprats per a missions de reconeixement i atacs sorpresa ràpids.
Cavalleria pesada: -Cast. caballería pesada-Secció militar composta per genets amb molta armadura i cavalls pesats  utilitzats com a tropes de xoc, amb l’aparició de les armes de foc poc a poc desapareixen les seccions pesades.
Cob: -Cast. cob-A Anglaterra haca, a França, cavall pesat amb la cua tallada.

Duc
Duc: -Cast. duqueCarruatge sense pescant dirigit per un postilló. Es dels favorits per la reialesa, sobretot per la Família Reial Britànica.

Eix: -Cast. ejePeça que uneix dues rodes d’un vehicle, si el vehicle es d’un eix, te dues rodes paral·leles, si es de dos eixos, en tindrà quatre.
Elipomètric: -Cast. elipométrico-Animal de pes inferior a la mitjana de l’espècie.
Empostissats:  -Cast. adrales o cartolas-Fustes que es col·loquen a les escalades del carro de treball amb la finalitat de tancar el perímetre d’aquest i així poder transportar matèries soltes.
Enganxar: -Cast.enganchar -Acció d’unir els animals al vehicle.
Equí: -Cast. equinoDe la subfamília dels equins, que comprèn el cavall, l’ase i el mul.
Èquid: -Cast. equidoDe la família dels èquids, que comprèn el cavall l’ase i la zebra.
Escalades: -Cast. varal-escalera-“Baranes” laterals del carro de pagès.
Escaleta:  -Cast. estadojo o rabera- Petita escala de fusta que es munta a la part del darrera del carro per poder augmentar la seva capacitat de càrrega.
Espigó: -Cast. lanza -Llança del carro.
Carro amb estaquirots
Estaquirots: -Cast. estacones Estaques que s’acoblen a les escalades per  aconseguir més capacitat de carrega verticalment.
Estores:  -Cast. esterasTeixit fet de palla o espart trenat que es posava al carro sota les alfombres quan s’anava a mercat.
Estrep:  -Cast. estribo-       1) Peça metàl·lica unida a la sella per mitjà d’una corretja de cuiro, emprada per pujar i baixar de la muntura i per mantenir l’equilibri mentre es cavalca.      2) Pujador.
Ferrador
Euga: -Cast. yegua - Femella del cavall.
Eugasser: -Cast. garañón- Guarà.
Eumètric: -Cast. eumétrico Animal de pes mitjà respecte la seva espècie.

Farratge: -Cast. forraje -  Aliment per als animals, s’aplica generalment a  tiges vegetals seques, com pot ser fenc, palla, alfals, herba seca, etc.
Ferrador:  -Cast. herrador- Ferrer que retalla cascos i calça a les cavalleries.
Ferrer: -Cast. herrero - Artesà que treballa el ferro.
Filetejats: -Cast. fileteados -Pintures decoratives que es feien als carros.
Garbes


Galera de passatgers: -Cast. GaleraVehicle d’alta ocupació de dos eixos amb vela, emprat com a diligència al centre d’Europa.
Garbes: -Cast. gabilla- Manats de cereal segat amb tija i tot, preparats batre.
Guarà:  -Cast. garañón-  Ase utilitzat per a cobrir eugues i produir muls.


Haca navarresa


Haca:  -Cast. jaca-  Cavall de poca altura.
Haras Nationaux:   Organisme estatal que regula la cria cavallar a França. Es supervisada per l’exèrcit, com es feia aquí Espanya fins fa poc.
Hipermètric:   -Cast. hipermétrico- Animal de pes superior a la mitjana de l’espècie.
Interior


Imperial: -Cast. imperial o baca- Part superior descoberta dels tramvies de dos pisos format per un banc transversal. Deriva de les baques de les diligències.
Implement: -Cast. suplemento- Eina que s’acobla a un vehicle per augmentar la seva utilitat.
Interior:  -Cast. interior- En transport públic, s’anomenen així a la part coberta de dins la caixa del vehicle.


Faetó - jardinera

Jardinera:   -Cast.  Jardinera o faetón- 
                                                                    1) Tramvia d’estiu.
                                                                    2) Faetó de vagoneta.
Jònec:   -Cast. novillo o ternero- Bou jove.
Jou: -Cast. yugo- Estri de fusta amb el que s’unien principalment bous.


Lacai:  -Cast. lacayo- Criat de lliurea (robes elegants) que acompanya al seu amo a peu, a cavall o amb cotxe.
Lipizâ
Lipizà:  -Cast. lipizano -Raça de cavalls Austríaca utilitzada a l’Escola d’Equitació Espanyola de Viena, el seu origen ve marcat pel cavall andalús.
Llança:  -Cast. lanza - Biga de fusta que sobresurt de la part frontal del carro, on s’enganxen dos bésties, una a cada banda. 
Si el vehicle es de dos eixos, la llança va unida al primer eix, per facilitar el gir.
Lleteria:-Cast. lechería- Establiments on es tenien vaques i es venia llet i derivats d’aquesta.
Llimonera: -Cast.limonera- Un cavall enganxat entre vares.
Llum de querosè:  -Cast. linterna de petroleo-  o llampares de parafina. Consumien combustible líquid fet a base de querogen.

Mammoth
Mammoth: Raça d’ases americana criada a partir d’ases catalans.
Marcatge amb foc:  -Cast. marcado al fuego -Segell que es fa a la pell dels animals amb un ferro roent.
Matràs:  -Cast. pasador- Peces de ferro que impedeixen que un carro de trabuc basculi.
Matxo:   -Cast. mulo macho- Mul mascle.
Morral:  -Cast. bozal- Peça de ferro, tela o espart que es col·loca al musell de l’animal per que no mengi o mossegui.
Mul eguí: -Cast. mulo castellano- Híbrid nascut d’una euga i un ase.
Mul Somerí:  -Cast. mulo romo o burdegano- Híbrid nascut d’una somera i un cavall.

Òmnibus:  -Cast. ómnibus-Vehicle d’alta ocupació emprat com a cotxe de línia interurbà.

Pedigrí:  -Cast. pedigrí- Arbre genealògic d’un animal.
Pescant:  -Cast. pescante- Banc situat al davant del carruatge on s’asseia el cotxer que menava el tir. Aquest banc solia anar elevat per sobre la caixa del vehicle.
Poni:  -Cast. poni- Cavall de menys d’un metre quaranta-vuit centímetres.
Postilló
Postilló:  -Cast. postillón- Persona que guia un tir muntat en una cavalleria situada al capdavant d’aquest.
Pujador:  -Cast. estribo- Peça de ferro utilitzada com a escala per poder pujar als vehicles
Pura raça:  -Cast. pura raza -Animal fill de pares de raça. Bèstia no mestissa.
Purasang: -Cast. purasangre -O cavall anglès. Animals de sang calenta, fins de cos i de gran bellesa, utilitzats com a milloradors d’altres races, per a la cria de cavalls d’esport i per a les curses.


Remugant:  -Cast. rumiante- Mamífer del subordre dels remugants, no tenen dents al maxil·lar superior i per tant no poden mastegar bé. 
Ruà-Alatzà
A la natura, els remugants mengen ràpidament el que poden i posteriorment, quan son a recer i se senten segurs regurgiten i tornen a mastegar l’aliment per poc a poc trinxar-lo. Un cop re-mastegat va passant pels quatre estomacs i fins a absorbir-se tots els nutrients.
Ressort:  -Cast. muelle o ballesta- Peça d’acer que pot suportar grans pressions sense deformar-se, utilitzades per amortiguar mecanismes. Les molles son ressorts.
Ripert:  -Cast. ripert- Vehicle de transport públic urbà similar al tramvia però amb rodes de carruatge.
Ruà:  -Cast. ruano- Pelatge que combina pels negres, castanys i blancs; El cap es marró i les crins, cua i extremitats negres.
Ruà-alatzà:  -Cast. ruano alazán - Combina el pelatge alatzà amb pels blancs.

Sedes
Sang calenta:  -Cast. sangre caliente - Cavall d’esport i lleure.
Sang freda:  -Cast. sangre fría- Cavall pesat utilitzat a per a fer feines, s’anomenen així degut a la seva indiferència davant situacions adverses, on no es posa nerviós.
Sedes:  -Cast. cernejas- Pels que surten a la canya i al travador de la majoria de races rústegues i de treball. També es pot dir que un cavall te les cames emplomallades si no es vol utilitzar aquest terme.
Semental:  -Cast. semental-Cavall dedicat a la cria.
Somera:  -Cast. burra- Femella de l’ase.
Stud-book: Llibre de cria d’una raça.

Trotó de Norfolk:   -Cast. trotón de Norkfolt- Raça de cavalls extingida que es va encreuar amb varies races pesades per aconseguir animals mes lleugers i ràpids.
Urgellesa:  -Cast. asno de Urgell- Varietat d’ase català criat a l’Urgell.

Carro amb vela
Vares:  -Cast. varas de carro- Els dos màstils que se situen als flancs del cavall al enganxar-lo en llimonera.
Vedat:  -Cast. coto- Propietat privada on es crea una reserva de caça particular.
Vela:   -Cast.toldo- Lona que s’utilitza per cobrir el carro de pagès per protegir la mercaderia.
Vellut:  -Cast. terciopelo- Teixit de pelfa amb el pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó, etc.
Vigatana:   -Cast. asno de Vic-Varietat d’ase català criat a Vic.
Vis a vis: S’anomena així als seients dels carruatges que es situen frontalment.


Xarol:  -Cast. charol - Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l'aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall.

Zamorà-lleonès: -Cast. asno zamorano Leones- Raça d’ase de Castella i Lleó de grans dimensions.
Ase zamorà-Leonès
El glosario, hubiese podido ser mucho más extenso, esto es debido a que solo incluía términos que no estaban suficientemente definidos en el cuerpo de "carruatges literaris".

*Traducción
Hoy es viernes veintitrés de Febrero de 1893, y como cada día he madrugado para aprovechar  la luz de la mañana, miro mi reloj de bolsillo, marca las ocho treinta y dos minutos, buena hora pienso y pongo rumbo hacia las Ramblas de Barcelona a comprar "la Vanguardia”.
Al acercarme a la rambla, me doy cuenta de la gran cantidad de gorriones que hay, piando y saltando sobre el suelo, es una escena maravillosa, alguien les tendría que dedicar un  escrito...
Siento un estruendo, giro la vista y veo una serie de carros arramblados a la Boquería donde un grupo de fuertes muchachos descargan aquellos vehículos que  con sus blancos toldos alegran la vista.
Hey, aquel no es... ¡Sí! Sí que lo es –

 "Bon dia!"  tenga  “Quimet”!- exclamo, - "I bon sol!"- me responde.  Quimet, el lechero ha salido con su jaca a buscar un poco de  pienso para las vacas, y sí que ha conseguido sí, trae el baste de su caballito lleno de coles. Ay qué hombre!
Sigo andando y me encuentro con dos comadres salidas de mercado maldiciendo a un convoy de  breaks lleno de estudiantes que acaba de pasar, ¡qué juerga  hacían!
De repente oigo una blasfemia, giro la cabeza y salto adelante, cayendo en el suelo de morros, ¡el tranvía de Gràcia casi me atropella! Maldito cochero, ¡no hubiera parado no! Y encima todavía maldice. ¡ Disciplina les tendría que enseñar el “Inglès”! , y de paso que se enseñara a él mismo que vaya otro elemento está hecho ese Unhoff! 
Bien, por suerte no ha sido nada- pienso-, y recogiendo y sacándome el polvo del sombrero sigo mi camino hacia el quiosco.
Cinco céntimos, esos de “la *Vanguardia” se creen que somos ricos.