sábado, 27 de abril de 2013

Carruatges literaris


Som a divendres vint-i-tres de Febrer de l'any 1893, i com cada dia m'he llevat de bon matí per aprofitar bé tota la llum del sol, miro el rellotge de butxaca, marca dos quarts i dos minuts de nou, bona hora penso i poso rumb cap les Rambles de Barcelona a comprar "la Vanguardia”.
.
A l’apropar-me a la rambla, m'adono de la gran quantitat de pardals que hi ha, tots piulant i fent saltirons, es una escena meravellosa, algú els hauria de dedicar unes lletres...
Sento una mica de rebombori, giro la vista i veig un seguit de carros aculats a la Boquería on un grup de xicots forts descarreguen aquells vehicles que fan patxoca tots amb les seves blanques veles.
Ep, aquell no és... Si! Si que l'és -Bon dia tingui Quimet!- exclamo, - I bon sol!- em respon. En Quimet, el lleter ha sortit amb l'haca a buscar una mica de fato per a les vaques, i sí que n'ha aconseguit sí, porta el bast del seu cavallet ple de cols. Ai quin home!
Segueixo caminant i em trobo a dues mestresses sortides de mercat renegant vers un comboi de brecs ple d'estudiants que acaba de passar, quina gresca portaven!
De sobte sento una blasfèmia, giro el cap i salto endavant, caient al terra de boca terrosa, el tramvia de Gràcia gairebé em trepitja! Maleït cotxer, no hagués parat no! I a sobre encara renega! Disciplina els hauria d'ensenyar l' “Inglès” , i de pas que se’n ensenyés a ell mateix que vaja un altre element està fet aquest Unhoff! 
Bé, per sort no ha estat res- penso-, i tot agafant i espolsant el barret segueixo el meu camí cap al quiosc.
Cinc cèntims  Aquests de “la Vanguardia” es creuen que som rics. 
 (* traducción al pie del post)

  Así comenzaba el “Treball de recerca” de Ferradures que presentó en el bachillerato.
Hoy voy a coger de este trabajo la parte final, se trata de un Glosario o compendio de  expresiones relacionadas  con el mundo del transporte a tracción animal a que estaba dedicado dicho trabajo.
Concretamente,  “Carruatges literaris,” su trabajo estaba dedicado a la búsqueda de informaciones sobre tradiciones y usos del mundo del transporte partiendo de textos literarios.
Es un extenso y profundo trabajo que fue muy bien valorado en su instituto.

Dado que en castellano existen numerosos vocabularios sobre este tema, no realizaremos su traducción, aunque sí hemos añadido la palabra equivalente en dicha lengua.

Vamos pues con su Glosario.

Glossari:
Aiguader:  -Cast.  aguador-   Persona qui tragina o ven aigua.
Alatzà:   De color marró vermellós, amb crineres del mateix color o més clares, semblant a la canyella.
Alatzà
Albarda:  -Cast.  albarda-    Bast.
Albí: -Cast. albino-   Sense pigmentació, un animal albí presenta una capa blanca-lletosa ulls blaus o grisos i pell molt rosada.
Ambladura: -Cast. ambladura-  Pas ràpid que consisteix a moure al mateix temps les dues extremitats de cada flanc.
Àrab: -Cast. árabe Raça de cavalls provinents d’Egipte, es una de les més antigues i considerada de les més belles del món.
Ase de Kentucky:  -Cast. asno de Kentucky Mammoth.
Bai:  -Cast. bayo- Cavall de capa groguenca amb cua, crineres i extremitats negres, presenta al llarg del llom una franja fosca anomenada “ratlla de mul”.
Cavall bai
Bales:  -Cast. pacas- Farcells de farratge o palla disposats en forma prismàtica o cilíndrica per a facilitar el seu emmagatzematge.
Ballesta: -Cast. ballesta- Molla que treballa a flexió, formada generalment per una sèrie de fulles o làmines d'acer resistent i elàstic, planes o lleugerament corbes mantingudes alineades amb abraçadores.
Bast:  -Cast. baste- Guarniment que consisteix en un coixí de cuir o tela basta farcit de palla o borra, sobre el qual s’hi posen sàrries, arganells, escaletes, etc,  per poder carregar amb més facilitat i que l’animal no es solli.
Baudet:   -Cast. asno de baudet- Ase de Poitou.
Berber:  -Cast. bereber- Cavall del nord d’Àfrica, molt apreciat a Algèria i al Marroc, similar al seu descendent: el cavall andalús.
Bolquet: -Cast. volquete- Vehicle de trabuc.
Bou:  -Cast. buey-Toro capat.

Cabina:  -Cast. cabina- Part tancada d’un carruatge.
Caixa:  -Cast. caja - Estructura del carro excloent-hi les vares i l’eix.
Call:  -Cast. callo-Ferradura de bou. Consisteix en una planxeta de ferro amb forats per als claus, les hi ha castellanes i biscaïnes.
Carroser
Capa pia:  -Cast. capa píaAnimal que presenta capa tacada a clapes.
Capa uniforme: -Cast. capa uniforme- Animal que presenta el que s’anomena capa llisa, es a dir capa d’un sol color (exceptuant sempre cara, extremitats, crins i cua).
Capitoné: -Cast. tapizado capitone- Estil de entapissat característic pels botons aplicats cada pocs centímetres, molt de moda últimament.
Capota: -Cast. capota- Coberta plegable o desmuntable de tela o cuiro.
Carreter: -Cast. carreteroFuster que elabora carros.
Carrosser: -Cast. carrocero- Ebenista que confecciona carruatges.
Carrosseria: -Cast. carrocería- Estructura externa de la caixa d’un carruatge.
Cartoixà:  -Cast. cartujo- Monjo pertinent a l’ordre contemplatiu de Sant Bru, els de Jeréz son famosos per la cria de cavalls andalusos.
Castany: -Cast. castaño- Cavall marró amb crins, cua i extremitats negres.
Castany-Morcillo: -Cast. castaño-morcillo-  Cavall castany molt fosc, gairebé negre, però amb tocs marronosos al ventre, cap i extremitats.
Cavall de Solutrè: -Cast. caballo de Solutre- Cavall prehistòric francès, que deu al nom a les restes trobades a la roca de Solutrè, resultat d’una cacera dels nostres avantpassats.
Cavalleria lleugera: -Cast. caballería ligera- Secció militar composta per genets poc protegits i cavalls veloços emprats per a missions de reconeixement i atacs sorpresa ràpids.
Cavalleria pesada: -Cast. caballería pesada-Secció militar composta per genets amb molta armadura i cavalls pesats  utilitzats com a tropes de xoc, amb l’aparició de les armes de foc poc a poc desapareixen les seccions pesades.
Cob: -Cast. cob-A Anglaterra haca, a França, cavall pesat amb la cua tallada.

Duc
Duc: -Cast. duqueCarruatge sense pescant dirigit per un postilló. Es dels favorits per la reialesa, sobretot per la Família Reial Britànica.

Eix: -Cast. ejePeça que uneix dues rodes d’un vehicle, si el vehicle es d’un eix, te dues rodes paral·leles, si es de dos eixos, en tindrà quatre.
Elipomètric: -Cast. elipométrico-Animal de pes inferior a la mitjana de l’espècie.
Empostissats:  -Cast. adrales o cartolas-Fustes que es col·loquen a les escalades del carro de treball amb la finalitat de tancar el perímetre d’aquest i així poder transportar matèries soltes.
Enganxar: -Cast.enganchar -Acció d’unir els animals al vehicle.
Equí: -Cast. equinoDe la subfamília dels equins, que comprèn el cavall, l’ase i el mul.
Èquid: -Cast. equidoDe la família dels èquids, que comprèn el cavall l’ase i la zebra.
Escalades: -Cast. varal-escalera-“Baranes” laterals del carro de pagès.
Escaleta:  -Cast. estadojo o rabera- Petita escala de fusta que es munta a la part del darrera del carro per poder augmentar la seva capacitat de càrrega.
Espigó: -Cast. lanza -Llança del carro.
Carro amb estaquirots
Estaquirots: -Cast. estacones Estaques que s’acoblen a les escalades per  aconseguir més capacitat de carrega verticalment.
Estores:  -Cast. esterasTeixit fet de palla o espart trenat que es posava al carro sota les alfombres quan s’anava a mercat.
Estrep:  -Cast. estribo-       1) Peça metàl·lica unida a la sella per mitjà d’una corretja de cuiro, emprada per pujar i baixar de la muntura i per mantenir l’equilibri mentre es cavalca.      2) Pujador.
Ferrador
Euga: -Cast. yegua - Femella del cavall.
Eugasser: -Cast. garañón- Guarà.
Eumètric: -Cast. eumétrico Animal de pes mitjà respecte la seva espècie.

Farratge: -Cast. forraje -  Aliment per als animals, s’aplica generalment a  tiges vegetals seques, com pot ser fenc, palla, alfals, herba seca, etc.
Ferrador:  -Cast. herrador- Ferrer que retalla cascos i calça a les cavalleries.
Ferrer: -Cast. herrero - Artesà que treballa el ferro.
Filetejats: -Cast. fileteados -Pintures decoratives que es feien als carros.
Garbes


Galera de passatgers: -Cast. GaleraVehicle d’alta ocupació de dos eixos amb vela, emprat com a diligència al centre d’Europa.
Garbes: -Cast. gabilla- Manats de cereal segat amb tija i tot, preparats batre.
Guarà:  -Cast. garañón-  Ase utilitzat per a cobrir eugues i produir muls.


Haca navarresa


Haca:  -Cast. jaca-  Cavall de poca altura.
Haras Nationaux:   Organisme estatal que regula la cria cavallar a França. Es supervisada per l’exèrcit, com es feia aquí Espanya fins fa poc.
Hipermètric:   -Cast. hipermétrico- Animal de pes superior a la mitjana de l’espècie.
Interior


Imperial: -Cast. imperial o baca- Part superior descoberta dels tramvies de dos pisos format per un banc transversal. Deriva de les baques de les diligències.
Implement: -Cast. suplemento- Eina que s’acobla a un vehicle per augmentar la seva utilitat.
Interior:  -Cast. interior- En transport públic, s’anomenen així a la part coberta de dins la caixa del vehicle.


Faetó - jardinera

Jardinera:   -Cast.  Jardinera o faetón- 
                                                                    1) Tramvia d’estiu.
                                                                    2) Faetó de vagoneta.
Jònec:   -Cast. novillo o ternero- Bou jove.
Jou: -Cast. yugo- Estri de fusta amb el que s’unien principalment bous.


Lacai:  -Cast. lacayo- Criat de lliurea (robes elegants) que acompanya al seu amo a peu, a cavall o amb cotxe.
Lipizâ
Lipizà:  -Cast. lipizano -Raça de cavalls Austríaca utilitzada a l’Escola d’Equitació Espanyola de Viena, el seu origen ve marcat pel cavall andalús.
Llança:  -Cast. lanza - Biga de fusta que sobresurt de la part frontal del carro, on s’enganxen dos bésties, una a cada banda. 
Si el vehicle es de dos eixos, la llança va unida al primer eix, per facilitar el gir.
Lleteria:-Cast. lechería- Establiments on es tenien vaques i es venia llet i derivats d’aquesta.
Llimonera: -Cast.limonera- Un cavall enganxat entre vares.
Llum de querosè:  -Cast. linterna de petroleo-  o llampares de parafina. Consumien combustible líquid fet a base de querogen.

Mammoth
Mammoth: Raça d’ases americana criada a partir d’ases catalans.
Marcatge amb foc:  -Cast. marcado al fuego -Segell que es fa a la pell dels animals amb un ferro roent.
Matràs:  -Cast. pasador- Peces de ferro que impedeixen que un carro de trabuc basculi.
Matxo:   -Cast. mulo macho- Mul mascle.
Morral:  -Cast. bozal- Peça de ferro, tela o espart que es col·loca al musell de l’animal per que no mengi o mossegui.
Mul eguí: -Cast. mulo castellano- Híbrid nascut d’una euga i un ase.
Mul Somerí:  -Cast. mulo romo o burdegano- Híbrid nascut d’una somera i un cavall.

Òmnibus:  -Cast. ómnibus-Vehicle d’alta ocupació emprat com a cotxe de línia interurbà.

Pedigrí:  -Cast. pedigrí- Arbre genealògic d’un animal.
Pescant:  -Cast. pescante- Banc situat al davant del carruatge on s’asseia el cotxer que menava el tir. Aquest banc solia anar elevat per sobre la caixa del vehicle.
Poni:  -Cast. poni- Cavall de menys d’un metre quaranta-vuit centímetres.
Postilló
Postilló:  -Cast. postillón- Persona que guia un tir muntat en una cavalleria situada al capdavant d’aquest.
Pujador:  -Cast. estribo- Peça de ferro utilitzada com a escala per poder pujar als vehicles
Pura raça:  -Cast. pura raza -Animal fill de pares de raça. Bèstia no mestissa.
Purasang: -Cast. purasangre -O cavall anglès. Animals de sang calenta, fins de cos i de gran bellesa, utilitzats com a milloradors d’altres races, per a la cria de cavalls d’esport i per a les curses.


Remugant:  -Cast. rumiante- Mamífer del subordre dels remugants, no tenen dents al maxil·lar superior i per tant no poden mastegar bé. 
Ruà-Alatzà
A la natura, els remugants mengen ràpidament el que poden i posteriorment, quan son a recer i se senten segurs regurgiten i tornen a mastegar l’aliment per poc a poc trinxar-lo. Un cop re-mastegat va passant pels quatre estomacs i fins a absorbir-se tots els nutrients.
Ressort:  -Cast. muelle o ballesta- Peça d’acer que pot suportar grans pressions sense deformar-se, utilitzades per amortiguar mecanismes. Les molles son ressorts.
Ripert:  -Cast. ripert- Vehicle de transport públic urbà similar al tramvia però amb rodes de carruatge.
Ruà:  -Cast. ruano- Pelatge que combina pels negres, castanys i blancs; El cap es marró i les crins, cua i extremitats negres.
Ruà-alatzà:  -Cast. ruano alazán - Combina el pelatge alatzà amb pels blancs.

Sedes
Sang calenta:  -Cast. sangre caliente - Cavall d’esport i lleure.
Sang freda:  -Cast. sangre fría- Cavall pesat utilitzat a per a fer feines, s’anomenen així degut a la seva indiferència davant situacions adverses, on no es posa nerviós.
Sedes:  -Cast. cernejas- Pels que surten a la canya i al travador de la majoria de races rústegues i de treball. També es pot dir que un cavall te les cames emplomallades si no es vol utilitzar aquest terme.
Semental:  -Cast. semental-Cavall dedicat a la cria.
Somera:  -Cast. burra- Femella de l’ase.
Stud-book: Llibre de cria d’una raça.

Trotó de Norfolk:   -Cast. trotón de Norkfolt- Raça de cavalls extingida que es va encreuar amb varies races pesades per aconseguir animals mes lleugers i ràpids.
Urgellesa:  -Cast. asno de Urgell- Varietat d’ase català criat a l’Urgell.

Carro amb vela
Vares:  -Cast. varas de carro- Els dos màstils que se situen als flancs del cavall al enganxar-lo en llimonera.
Vedat:  -Cast. coto- Propietat privada on es crea una reserva de caça particular.
Vela:   -Cast.toldo- Lona que s’utilitza per cobrir el carro de pagès per protegir la mercaderia.
Vellut:  -Cast. terciopelo- Teixit de pelfa amb el pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó, etc.
Vigatana:   -Cast. asno de Vic-Varietat d’ase català criat a Vic.
Vis a vis: S’anomena així als seients dels carruatges que es situen frontalment.


Xarol:  -Cast. charol - Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l'aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall.

Zamorà-lleonès: -Cast. asno zamorano Leones- Raça d’ase de Castella i Lleó de grans dimensions.
Ase zamorà-Leonès
El glosario, hubiese podido ser mucho más extenso, esto es debido a que solo incluía términos que no estaban suficientemente definidos en el cuerpo de "carruatges literaris".

*Traducción
Hoy es viernes veintitrés de Febrero de 1893, y como cada día he madrugado para aprovechar  la luz de la mañana, miro mi reloj de bolsillo, marca las ocho treinta y dos minutos, buena hora pienso y pongo rumbo hacia las Ramblas de Barcelona a comprar "la Vanguardia”.
Al acercarme a la rambla, me doy cuenta de la gran cantidad de gorriones que hay, piando y saltando sobre el suelo, es una escena maravillosa, alguien les tendría que dedicar un  escrito...
Siento un estruendo, giro la vista y veo una serie de carros arramblados a la Boquería donde un grupo de fuertes muchachos descargan aquellos vehículos que  con sus blancos toldos alegran la vista.
Hey, aquel no es... ¡Sí! Sí que lo es –

 "Bon dia!"  tenga  “Quimet”!- exclamo, - "I bon sol!"- me responde.  Quimet, el lechero ha salido con su jaca a buscar un poco de  pienso para las vacas, y sí que ha conseguido sí, trae el baste de su caballito lleno de coles. Ay qué hombre!
Sigo andando y me encuentro con dos comadres salidas de mercado maldiciendo a un convoy de  breaks lleno de estudiantes que acaba de pasar, ¡qué juerga  hacían!
De repente oigo una blasfemia, giro la cabeza y salto adelante, cayendo en el suelo de morros, ¡el tranvía de Gràcia casi me atropella! Maldito cochero, ¡no hubiera parado no! Y encima todavía maldice. ¡ Disciplina les tendría que enseñar el “Inglès”! , y de paso que se enseñara a él mismo que vaya otro elemento está hecho ese Unhoff! 
Bien, por suerte no ha sido nada- pienso-, y recogiendo y sacándome el polvo del sombrero sigo mi camino hacia el quiosco.
Cinco céntimos, esos de “la *Vanguardia” se creen que somos ricos.


sábado, 20 de abril de 2013

Una guía de transportes1888

Estos días hemos recibido un amable comentario de nuestro colega en blogs Enirc H.March, ofreciéndonos el uso de una bonita guía de  los  tranvías  de Barcelona en 1931.
Esta guía puede consultarse en la entrada de su blog  "A la República en tramvía".
A nosotros, nos dio la idea de qué pasaría si hiciéramos con criterios actuales la guía de transportes del año de la Exposición Universal de 1888.
Y dicho y hecho, cogimos el plano de la ATM de 2012 y le hemos hecho unos retoques.
Incluyendo las líneas de tranvías y Ferrocarriles que circularon entonces, es decir hace 125 años.


Usando el sistema de representación gráfica que en su día diseñó Harry Beck  que  conocimos a través de la entrada: PLANOS DE METRO (1) publicada en su blog por Bandero, que recomendamos encarecidamente.
Así, hemos hecho como divertimento, esta versión 1888 de la ATM.
De paso, reproducimos  una autentica guía de la época.

Dedicamos esta entrada a los viajeros del tiempo, para que puedan desplazarse por la Barcelona de 1888 con comodidad.


domingo, 7 de abril de 2013

Mercancías en el tranvía de Badalona

El tranvía de Badalona, atravesando el Salón de St. Joan, en dirección a la calle de Comercio.
De las búsquedas “arxiveras” que realizamos hace algún tiempo, hay un pequeño documento, del que tenemos un especial recuerdo:   
Expediente 186 (2916) de la Comisión de Fomento del Ayuntamiento de Barcelona25 de Octubre de 1898.
La terminal en la calle de Comercio
Proyecto de una vía de enlace del Tranvía de Badalona a Barcelona para acceder a la estación de mercancías.
 La compañía Central de Ferrocarriles y Tranvías de España, concesionaria del Tranvía de Barcelona a Badalona, tenía a fines del siglo XIX una gran actividad en el transporte de mercancías entre ambas ciudades. En Barcelona, la proximidad del Mercado Central y el Puerto y posiblemente unas mejores tarifas y funcionamiento más próximo al de una compañía de “traginers” que al de la MZA que cubría el servicio de Barcelona a Girona por Badalona y Mataró, propiciarían el éxito de aquel servicio.
La tracción de vapor tardó en llegar a la terminal de la calle Comercio. Inicialmente se situó en el “pont dels Angels” ,límite con “St. Martí dels Provençals”, es decir, en la actual calle Marina.
Posteriormente hacia 1891, llegaba hasta la confluencia de Pujadas y el Paseo de St. Joan, arribando a la calle Comercio en el último lustro del S. XIX.
Fue entonces,  el 25 de octubre de 1898, (desconocemos si anteriormente se había realizado algún servicio de mercancías en la línea), cuando aparecen los primeros indicios de este servicio.
Las operaciones de carga y descarga se realizaban en el apartadero fin de línea sito en la calle Comercio, entre Pujadas y Princesa.  En este punto, justo frente al Convento de “St. Agusti” (entonces cuartel de artillería) a cien metros del Borne y en una zona densamente habitada, las maniobras de carga y descarga de mercancías provocaban muchos conflictos con los vecinos y comerciantes de la zona e incluso con la soldadesca del cuartel.
Fachada del cuartel de Artillería y vías del tranvía de Badalona.
A fin de paliar esta situación, la compañía explotadora presentó el proyecto de enlace directo mediante un ramal que entrara en el interior de la estación de mercancías, que estaba justo junto al cuartel de artillería o de San Agustín.
Puede verse en el plano copiado del expediente 186 del AHAB la ubicación de la estación de mercancías, la línea de Badalona y en verde el enlace propuesto.
Cuando la compañía presentó el proyecto de enlace a la comisión del Fomento y se publicó en el Boletín Oficial de la Provincia, se abrió la caja de truenos del descontento de los vecinos de la estación de aquel tranvía.
Un tranvía en la terminal de calle Comercio.
La oposición al proyecto
De las oposiciones planteadas a la construcción del enlace, recogemos por su interés las siguientes:
El Coronel del cuartel de Artillería, adujo que los raíles y el constante movimiento de trenes dificultaban las formaciones y marchas militares frente al cuartel. Precisamente, la reforma presentada, pretendía que la carga y descarga de vagones se efectuara en el interior de dicho tinglado evitando así la ocupación de vía pública.
Con razones más lógicas, por las molestias que les ocasionaba,  los vecinos no solo no querían la reforma si no que solicitaban que la compañía retirara la terminal de la calle Comercio a su antigua ubicación en la calle Pujadas.
Sobre plano parcelario de 1931, en azul 
la primitiva  terminal  
 del tranvía de tracción animal.

Para ello, los vecinos y propietarios de la calle de Comercio presentan una instancia ante la Comisión del Fomento justificando su oposición.
En ella planteaban los siguientes puntos
1-        La sustitución de tracción animal que presentaba un movimiento moderado, por vapor y un incremento desmesurado del movimiento  de trenes, que además es ininterrumpido desde las cuatro de la madrugada a la una de la noche, con continua ocupación de la vía pública ha llegado a una situación insostenible para los vecinos de esta calle. 
2-        Las locomotoras no usan el carbón de coque de calefacción si no que emplean hulla o conglomerados industriales, impregnando la atmósfera de miasmas irrespirables, esto también impide la correcta ventilación de las casas ya  que se llenaban de polvo y hollín.
3-        “El ruido de los hogares, del despachurramiento del carbón, las voces y gritos de los empleados en las maniobras, el chirrido de los tranvías, la vibración de las válvulas inyectoras al abrir y cerrar hornos” sic todo esto producido a altas horas de la madrugada impiden el descanso de los vecinos.
4-        La ocupación de aceras y calzada por mercancías durante todo el día causa incomodidad a viandantes y dificultad de acceso a los comerciantes de la zona.
Por todos estos motivos, solicitaban la no autorización del ramal y el retorno de la Terminal a su antiguo emplazamiento al final de la calle Pujadas.
La estación de Mercancías.
Planta de la estación de mercancías
 y ramal de  enlace.
A pesar de todo ello la Comisión del Fomento, haciendo caso omiso a estas alegaciones, dictaminó favorablemente con respecto al proyecto de desviación aunque indicando a la compañía que corrigiera las molestias que producía al vecindario con respecto a maniobras y ocupación de vía pública.
No se han encontrado indicios de que se realizara esta obra aunque sí figura en el plano Martorell de 1927 la planta de la estación de mercancías y un ramal posiblemente residual de dicho enlace.
 Del edificio de la estación de Mercancías hemos encontrado una postal en la que aparecía  ocupado por un taller de reparación de carros en los años 1914-1918 aproximadamente, en la misma pueden verse las vías del enlace de la línea de Badalona desde la calle Pujades a  la calle de Trafalgar, construido  en el primer decenio del siglo XX.
Quizás, (es una mera especulación), este edificio hubiera albergado las cuadras de los animales en la primera época de tracción animal de dicha línea…

El edificio de la estación de mercancías hacia 1914.
Final del servicio de mercancías en el tranvía de Badalona.
Para terminar, indicaremos que según un artículo sobre los enlaces ferroviarios del puerto de Barcelona publicado en La Vanguardia, el jueves 30 de octubre de 1902:
Servicio de explotación de las vías del puerto.
….  Nos permitiremos también llamar la atención de la Junta de Obras sobre la gran utilidad que reportaría á la industria del llano el enlace de las líneas de los tranvías que unen á Barcelona con las próximas poblaciones, con las líneas férreas del Puerto. No hay que esforzarse mucho para probar cuánto abaratarla esto el coste del carbón y de las primeras materias, en beneficio de la industria. Por esta falta de enlace los tranvías existentes no pueden prestar este servicio de carga, pues el acarreo desde los muelles al sitio de partida con el consiguiente trasbordo hace encarecer con exceso todas las tarifas por bajas que sean.
El tranvía de Badalona que venía prestando este servicio, lo suspende á partir del mes próximo, por la razón citada que esteriliza todos sus esfuerzos.
….  Barcelona 11 de octubre de 1902. El presidente, Luis Ferrer Vidal.-El vocal-secretario, José A. Barretu—Señor don Rómulo Bosch y Alsina.»

Por tanto podemos datar el fin del servicio de mercancías del tranvía de Badalona en Noviembre de 1902, casi  coincidiendo aproximadamente con el cambio de tracción vapor por la eléctrica en 1903.