Néstor

    

 

  Quan el meu amic Josep em trucà un matí de juny, no podia creure la notícia, sens dubte era un error, Néstor era una persona vital, com podia haver-se anat d'aquesta manera?, sense avisar, sense convocar una festa a tots els seus amics dient que ja havia acabat les seves tasques en aquest món i havia decidit marxar-se a dibuixar noves tires, sens dubte a riures i fer riure a Déu, als Déus o al Big-bang

Vaig conèixer al Néstor quan a penes tenia dotze anys, ja llavors desbordava simpatia, era un xaval despert que sempre tenia alguna ocurrència en el magí, jo era un adolescent que m'iniciava com cap de raiers en l'Agrupament Escolta Pompeu Fabra al carrer Baix de Sant Pere.

  Allà durant diversos anys compartim moltes vivències i amb el temps en anar-se igualant les edats, amistat. Varem compartir excursions, campaments, trobades, llarguíssimes reunions nocturnes, escapades i finalment en els últims anys, treball conjunt en l'edició d'una revista escolta.

 

Des de molt petit els dibuixos li sortien de les mans, sense voler, aviat tots els seus amics i coneguts comptàvem amb més d'una caricatura feta durant aquelles llargues i sovint soporíferes reunions, el seu llapis era tendre i mordaç al mateix temps; recordo també la seva afició per dibuixar fantasies sobre cotxes, fins i tot el dibuix d'una carrosseria futurista per a un autobús Chausson, també una vegada em dibuixà una etiqueta d'instruccions per a una cadira d'infants, l'empresa, no la va considerar prou tècnica, i no va fer-se, encara que explicava perfectament el funcionament. Avui sens dubte hauria estat un èxit.

 

 D'aquelles maratonianes reunions de la nostra joventut, recordo una assemblea general a Alella. Començava a les 9 del matí i a les 9 de la nit es continuava debatent, dels dibuixos que va fer en la mateixa sortí la que seria la seva primera publicació, L'acta informal de l'assemblea d'EC.

 A allò seguirien altres petites publicacions, fins que en Escoltes Catalans, es va rellançar una revista interna anomenada" L'Aventura", l'equip de llavors vam voler donar-li un enfocament nou amb treballs, textos i dibuixos totalment originals. La seva col·laboració li va donar un aire informal i moltes vegades autocrític.

 Néstor havia treballat en la impremta de Josep Lluís Pardo, un vell escolta, del qual va aprendre l'ofici d'edició, a ell es deuen la millora gràfica de la revista i el llançament de moltes publicacions, també ell ens va donar suport quan les ments ben pensants de l'Agrupació ens van posar en la picota després de l'edició d'algunes de les revistes com va ser una que dedicada a l'Escoltisme en forma de còmic, que intentava donar diverses visions des de fora del nostre moviment.

 

 Al final com succeeix moltes vegades vam agafar rutes diferents  i des de la seva festa de comiat de solter, desgraciadament no el vaig tornar a veure.
El pas del temps gairebé havia esborrat aquests records, només l'existència en una carpeta d'algunes revistes i dibuixos d´en Néstor, que ferradures moltes vegades em comentava, ha mantingut el record.

 A ferradures, li vaig prometre que un dia li trucaria i li presentaria, la veritat és que des de finals dels vuitanta les úniques notícies que he tingut han estat les seves col·laboracions en "La Vanguardia".

Ara ja no és possible aquesta trobada, només em queda l'esperança de sentir unes fortes riallades que arribin des dels cels, provocades per algun dels seus acudits.